Einloggen

Einloggen

CULTURE

60 ani de teater te Sëlva
N cumplì di ani turont nes à purtà a na ntervista al presidënt

15 GLUE

S’l’on ciaculeda cun l presidënt dla Lia dl Teater de Sëlva, Igor Demetz. Na lia culturela viva y dinamica, de chëla che posse dì cun gran stolz de vester nce ie, che scrije, cumëmber y da n valgun mënsc incà nce cunselier.

Scumencion cun mpue de storia: can, ciuldì y da chi ie pa nasciuda la Lia dl Teater de Sëlva?
Tlo lieji diretamënter dal liber unit ora tl 2006 per i carant’ani dla lia, che se à stizà sun i protocoi dla sentedes dla lia dl 1966: seniëur Andreas Perathoner, che tl 1966 fova caplan te Sëlva y che ova gran nteres y pascion per l teater, se ova cruzià che l unissa mparà ite d’ansciuda l pez “Ce un tò” sot a si regia y de Othmar Moroder dl Miriam de Urtijëi.
L palch te n cianton dl porte dla scola elementera fova danz mé fat de banc de scola curii ju, y n tel pitl stuel fajova da scialier ju de palch ite te na tlas. Ma la ueia y la legrëza fova grandes, sibe pra i atëures che pra la jënt. Savan nce che n fova tl lëur de fé su l oratuere y che l pluan sn. Luis Senoner, n gran sustenidëur dl teater, ova pensà a na gran sala cun n bel palch, fova chësc teater stat mpue na proa generela per mëter su la grupa. Nscila se ova n cumité metù su per ntant, cun a cë Tita Demetz dl Pinzigher, cruzià de lauré ora n statut y nvië via l lëur per mëter adum la grupa.
Chësc ie garatà pona tla prima reunion generela ai 2 de dezëmber dl 1966. 30 danter cumëmbri y cumëmbres ova lità l prim cunsëi che fova metù adum nscila: Toni Demetz (presidënt), Tita Demetz (regia), Rudi Mussner (cassier), Babi Mussner (scrivana); cunselieres fova mo: Helmut Senoner, Adolf Demetz, Othmar Perathoner y Trina Demetz. N se ova teüt dant de mpare ite pusciblmëter doi pec de teater al ann. N chël autonn ntant oven bele mustrà l pez “L’arpejon”.

Y co se à pa mudà la lia, y la maniera de fé teater, ti ultims dejeneies?
Ie posse rujené di ultims trënt’ani. Sé che i pec fova dant, n majera pert, pec da paur. Danterite y danterora univel nce fat pec mpue plu scerii, da pensé do, nce pec de religion. N ova mé n pitl palch te calonia, y perchël ne fovel nce nia l mesun de fé de majeri proiec. Dala fin di ani ‘80 inant ons scumencià a se nuzé dla sala te Cësa de Cultura y nsci àn pudù scumencé a fé pec plu moderns. La lia ie chersciuda nce de gra a chësc, per ruvé al pont a chël che la ie ncuei.

Passon propi al prejënt, pona: co se n sta pa la lia ncuei?
On 70 danter cumëmbri y cumëmbres, ntëur caranta che ie atifs y atives. Posse dì che la Lia dl Teater de Sëlva ie sana, sibe per chël che à da nfé cun l’atività che nce la finanzes. La ova abù n mumënt bas do la pandemia, ma coche truepa lies, y pona iela inò pieda via a var plën, y la va inant nsci. Chësc fova mi ntënt y chël di cunsëies te chisc ani. La generazion jëuna vën do, y chël ie scialdi bel, ma mpue da muië iel che on mpue puec mutons. L ie plu mutans che à la pascion per l teater, povester ajache i mutons fej plutosc n sport, ma nëus nen adurvessan nce mé n cater-cinch per fé mo n var inant. Son bele a n bon pont, ma chësc nes judëssa mo mpue inant.

Dan n valguna enes ëis fat la jita da d’ansciuda, chëst ann a Krakau. Dantaldut, co pa nsci che ëis cris ora chësta zità?
La gran jita ne fajans dai ani incà nia plu. Coche é dit dant, la pandemia nes à fat tuché mpue l fonz, y on inò messù fé su. Chëst ann cun i sessant’ani ons inò ulù la fé. La zità ne n’ie nia tan “logica” coche destinazion de na jita, ma son jit te n’agenzia de viages y é damandà cie che l fossa cunsià coche blòta zità cun velch de culturel da jì a ti . Danter la prupostes fovel nce la ziteies tlassiches, coche Barcelona y Madrid, y pona nce Krakau. Zënza pesimé ei riesc dit de sci a chëst’ultima; mpue zeche d’auter.

Pona, cie ëis’a fat y co iel pa stat?
Nëus coche lia on urganisà l viac y l hotel, leprò nce na cëina te n local tipich dla zità y n cunzert de na cover band te na verscion lirica di Queen. Chësc ie stat scialdi bel y bëndebò particuler, cun n tlavier, na vidula y n celo. An nce mo doi prupostes, ulache i cumëmbri y la cumëmbres pudova crì ora cie fé: jì a ti cialé al ciastel de Krakau o ala grotes de sel.

Chëst ann, coche dit, iel da festejé i sessant’ani dla lia: cie iel pa udù dant per chësc iubileum?
Per i sessant’ani ulons avëi n ann mpue plu atif che scenó: de merz sons bele jic cun i schi deberieda, dan n valguna enes ons fat la jita a Krakau, de juni o de setëmber jirons sa mont de gra ala urganisazion de Wolfi Mussner, fajeron sambën l gran teater da d’autonn y de nuvëmber arons pona na bela festa per cumëmbri y cumëmbres dla lia.

Da n valgun mënsc inà ëis nce n cunsëi nuef: pudëis’a l prejenté n curt, prëibel?
La majera pert dl cunsëi da dant ie restà. Laura Plancker y Florian Senoner à lascià, ma Helga Kerschbaumer, Doris Pycha, Martin Avi, Ivan Senoner y ie on fat inant. Leprò iel mo unit Sara Senoner, Anna Demetz y Bruno Maruca (che scrij, ndr.). Dant fans de set, y śën sons de ot.

Per finé via: cie ti dijessais’a gën a chi che nes liej y fajëssa gën teater?
Fé teater ie velch de straurdiner, da bestia bel. L porta adum dassënn la persones, uni iede che l vën fat n teater vëniel su na familia; y pona iel ie propi sciot canche l fina. Y canche n scumëncia inò iesen inò tan liei y cun ueia de fé: chësc ie propi zeche de bel. A chi che ulëssa gën unì, ti diji de avëi l snait, de ne se fé degun problems: nëus ne son nia prufesciunisć, nëus adurvon mé jënt che l fej gën. Y chi che à pascion y se lascia nce dé cunsëies, ruva a n pont ulache i:les ne se rënt nstësc:sses nia cont che i:les possa ruvé. Y chël ie scialdi bel. Ti l dije dantaldut ai mutons, che la mutans ie de regula plu mutivedes: nfidëve, l ie scialdi bel – y pona ancuntëis nce mo truepa mutans (s’la rij, ndr.).

[Bruno Maruca]

 

Trag deine Veranstaltungen in den ersten und beliebtesten Veranstaltungskalender Südtirols ein!

BIST DU SCHON REGISTRIERT?

LOGGE DICH EIN

NOCH NICHT?

Verpasse nicht die besten Veranstaltungen in Südtirol!

ABONNIERE UNSEREN WÖCHENTLICHEN NEWSLETTER

Möchtest du deine Events in unserem Magazin veröffentlicht sehen?

ERHALTE EINEN MONATLICHEN HINWEIS ZUM REDAKTIONSSCHLUSS

Möchtest du deine Veranstaltungen oder dein Unternehmen bewerben? Wir sind dein idealer Partner und können maßgeschneiderte Lösungen und Pakete für alle deine Bedürfnisse anbieten.

GEHE ZUR WERBEBEREICH

KONTAKTIERE UNS DIREKT

INSIDE EVENTS & CULTURE

Magazine mensile gratuito di cultura, eventi e manifestazioni in Alto Adige-Südtirol, Trentino e Tirolo.
Testata iscritta al registro stampe del Tribunale di Bolzano al n. 25/2002 del 09.12.2002 | Iscrizione al R.O.C. al n. 12.446.
Editore: InSide Società Cooperativa Sociale ETS | Via Louis Braille, 4 | 39100 Bolzano | 0471 052121 | Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein..